Prima de risc d’equitat
La prima de risc de renda variable es refereix a la rendibilitat excessiva que la inversió en borsa proporciona sobre una taxa lliure de risc. Aquest excés de rendiment compensa els inversors per assumir el risc relativament més elevat d’inversió en capital. La mida de la prima varia segons el nivell de risc d’una determinada cartera i també canvia amb el pas del temps a mesura que el risc de mercat fluctua. Per regla general, les inversions d’alt risc es compensen amb una prima més alta.
1:38Prima de risc d’equitat
BREAKING DOWN Premium Risk Risk
La prima de risc de capital es basa en la idea de la compensació del risc entre recompenses. Com a quantitat de futur, la prima de risc de capital és teòrica i no es pot conèixer amb precisió, ja que ningú no sap com actuarà en un futur una determinada acció, una cistella d'accions o el mercat de valors. Es pot estimar com a quantitat endarrerida observant el rendiment de borses i obligacions governamentals en un període de temps definit, per exemple, des de 1970 fins a l’actualitat. Tanmateix, les estimacions varien de manera salvatge segons el termini i el mètode de càlcul.
Alguns economistes defensen que, tot i que determinats mercats en determinats períodes de temps poden presentar una prima de risc considerable en el patrimoni net, no és, de fet, un concepte generalitzable. Afirmen que la possibilitat d’enfocar-se massa en casos concrets (per exemple, el mercat de valors dels Estats Units del darrer segle) ha fet que una peculiaritat estadística sembli una llei econòmica. Al llarg dels anys, diverses borses han anat rebentant, per la qual cosa, un focus en el mercat històricament excepcional dels Estats Units pot distorsionar el panorama. Aquest enfocament es coneix com a biaix de supervivència.
Estimació de la prima de risc d’equitat
La majoria d’economistes coincideixen en que el concepte de prima de risc de capital és vàlid: a llarg termini, els mercats compensen més els inversors per assumir el major risc d’invertir accions. Com es disputa sobre la forma exacta de calcular aquesta prima. Una enquesta d’economistes acadèmics proporciona un rang mitjà del 3-3, 5% per a un horitzó d’un any i del 5-5, 5% a un horitzó de 30 anys. Mentrestant, els CFO estimen que la prima és del 5, 6% sobre les factures T (obligacions del deute del govern dels Estats Units amb venciments inferiors a un any) i del 3, 8% sobre les obligacions T (venciments superiors als 10 anys).
La segona meitat del segle XX va tenir una prima de risc relativament elevada, superior al 8% per alguns càlculs, enfront del poc més del 5% de la primera meitat del segle. Tanmateix, atès que el segle va acabar a l'alçada de la bombolla dot-com, aquesta finestra arbitrària pot no ser ideal.
Càlcul de la prima de risc d’equitat
Per calcular la prima de risc de capital, podem començar amb el model de fixació de preus d’actius de capital (CAPM), que normalment s’escriu:
R a = R f + β a (R m - R f )
on:
R a = rendibilitat esperada de la inversió en "a"
R f = taxa de rendibilitat lliure de risc
β a = beta de "a"
R m = retorn esperat del mercat
En el context de la prima de risc de capital, una és una inversió de capital de tipus, com ara 100 accions d'una acció de xip blau o una cartera de valors diversificada. Si simplement parlem de borsa (a = m), R a = R m . El coeficient beta és una mesura de la volatilitat o del risc de les accions enfront de la del mercat; la volatilitat del mercat s'estableix convencionalment a 1, de manera que si a = m, β a = β m = 1. R m - R f es coneix com a prima de mercat; R a - R f és la prima de risc. Si a és una inversió patrimonial, R a - R f és la prima de risc de capital; si a = m, la prima de mercat i la prima de risc de capital són iguals.
L’equació de la prima de risc de capital, doncs, és una simple reelaboració del CAPM:
Primer de Risc de Renda = R a - R f = β a (R m - R f )
Això resumeix la teoria de la prima de risc de capital, però apareixen qüestions a la pràctica. Si, en comptes de calcular les taxes de rendibilitat esperades, volem connectar els índexs de rendibilitat històrics i utilitzar-los per calcular les taxes futures, el càlcul és bastant senzill. Si, però, intentem un càlcul de futur, la pregunta és: com estima la taxa de rendibilitat esperada?
Un dels mètodes és utilitzar dividends per estimar el creixement a llarg termini, mitjançant una reelaboració del model de creixement de Gordon:
k = D / P + g
on:
k = retorn esperat, expressat en percentatge (aquest valor es pot calcular per R a o R m )
D = dividends per acció
P = preu per acció
g = creixement anual de dividends, expressat en percentatge
Un altre és utilitzar el creixement dels resultats, més que el creixement dels dividends. En aquest model, el rendiment esperat és igual al rendiment de beneficis, el recíproc de la relació P / E.
k = E / P
on:
k = retorn esperat
E = pèrdues i guanys de dotze mesos per acció
P = preu per acció
L’inconvenient d’ambdós models és que no tenen en compte la valoració, és a dir, assumeixen que els preus de les accions no es corregeixen mai. Atès que podem observar els boom i borses de la borsa del passat recent, aquest inconvenient no és insignificant.
Finalment, la taxa de rendibilitat lliure de risc se sol calcular mitjançant bons del govern dels Estats Units, ja que tenen una possibilitat insignificant d’impagament. Això pot significar factures T o bons. Per arribar a un ritme de rendibilitat real, és a dir, ajustat per a la inflació, és més fàcil utilitzar títols protegits amb inflació del Tresor (TIPS), ja que aquests ja representen la inflació. També és important tenir en compte que cap d’aquestes equacions no té en compte els tipus d’impostos, que poden alterar dràsticament els rendiments.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.