Arbitratge
L'arbitratge és un mecanisme per resoldre disputes entre inversors i corredors o entre corredors. Està supervisat per l'Autoritat Reguladora de la Indústria Financera (FINRA) i les decisions són definitives i vinculants. L’arbitratge es diferencia de la mediació, en què les parts negocien per arribar a un acord voluntari, i les decisions no són vinculants tret que totes les parts hi estiguin d’acord. L’arbitratge no és el mateix que presentar una queixa per a un inversor, en què un inversor al·lega un delicte per part d’un corredor, però no té cap disputa específica amb aquest corredor, per la qual cosa l’inversor sol·licita danys.
Arbitratge explicat
En termes pràctics, l'arbitratge és similar a una demanda, però pot ser preferible per a totes les parts a causa dels menors costos i compromisos de temps que comporta.
Quan un inversor o corredor té una disputa específica amb un corredor registrat a FINRA, pot presentar una reclamació davant FINRA que indiqui la presumpta mala conducta i la quantitat de diners que busca en danys. FINRA designarà un jurat format per tres professionals de la indústria financera que, tret que la persona lesionada sol·liciti el contrari, no serà contractada en la indústria de valors. Amb aquesta intenció s’elimina el biaix, però si una de les parts sospita que un membre del grup té tendències, pot sol·licitar un canvi.
Audiències arbitrals
Per a disputes amb menys de 50.000 dòlars, no es consideraran necessàries audiències presencials; més aviat, ambdues parts envien materials escrits a un únic àrbitre que decideixi el cas. Per a disputes que van des de 50.000 a 100.000 dòlars, són més comunes les audicions presencials amb un únic àrbitre. Per a disputes de més de 100.000 dòlars, són habituals les audicions presencials amb tres àrbitres. Per a una decisió, la majoria del tribunal de tres àrbitres (és a dir, de dues persones) és necessari. Els arbitres no han d'explicar la seva decisió.
Les parts que presenten l’arbitratge poden representar-se, o bé poden contractar un advocat. En general, els panells arbitrals són menys formalistes que el sistema judicial, de manera que els inversors tenen una raonable possibilitat de tenir èxit fins i tot quan es representen. Hi ha taxes relacionades amb la presentació de l'arbitratge, sense oblidar-se del temps i les despeses de desplaçament que haurien de tenir en compte els inversors quan facin aquesta opció.
Els tribunals d’arbitratge no premien necessàriament l’import íntegre sol·licitat en un litigi. Per exemple, si un inversor presenta una reclamació contra el seu agent per un import de 38.000 dòlars, el panell pot decidir a favor de l’inversor, però només concedirà 10.000 dòlars. Les decisions d’arbitratge són vinculants i no poden ser objecte de recurs, excepte en circumstàncies molt limitades. El procés de mediació de FINRA, per la seva banda, no és vinculant tret que ambdues parts estiguin d’acord amb la liquidació.
El Col·legi d’Advocats d’Arbitrats d’Inversors Públics ha criticat FINRA per falta de diversitat en els seus panells d’arbitratge i de salvaguardes laxos contra biaixos i conflictes d’interès. El regulador ha defensat que aquestes crítiques no són equivocades, especialment en el que es concentra l’edat dels arbitres.
En termes de servei, la majoria dels corredors exigeixen als inversors que acceptin l'arbitratge obligatori per resoldre possibles disputes, en lloc de passar a disposició judicial. Atès que FINRA té un quasi monopoli sobre l'arbitratge, els panells de l'organització són un únic recurs dels inversors.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.