Recurs definit
Un recurs és un acord legal que proporciona al prestador el dret a una garantia compromesa si el prestatari no pot satisfer l'obligació de deute. El recurs fa referència al dret legal de cobrar.
Els préstecs de recurs proporcionen protecció als prestadors, ja que se’ls assegura tenir algun reemborsament, ja sigui en efectiu o en actius líquids. Les empreses que emeten deutes recurrents tenen un cost inferior del capital, ja que hi ha menys riscos subjacents a l’hora de prestar a aquesta empresa.
Trencar el recurs
El recurs proporciona els mitjans legals perquè un prestador pugui apoderar-se dels actius del prestatari si aquest incorre en un deute. Si el deute té un recurs íntegre, el prestatari és responsable de l’import íntegre del deute fins i tot en la mesura que superi el valor de l’acte garantit. En la majoria dels casos, el prestador pot obtenir un judici de manca per capturar actius no acumulats, cobrar comptes bancaris o guarnir salaris.
Els préstecs de recurs es diferencien dels préstecs no recursius, que limiten al prestador a reclamar només l’actiu específic compromès com a garantia. El deute recurrent és la forma més comuna de deute, ja que és menys arriscat per als prestadors, mentre que el deute no recurs se sol limitar a préstecs a llarg termini posats en actius estabilitzats i amb un rendiment, com ara béns immobles comercials.
L’impacte del recurs sobre els prestataris
El deute recaptatori té dues implicacions fiscals per als prestataris que es tradueixen en reconèixer ingressos ordinaris imposables i reportar una pèrdua o benefici. Qualsevol part del deute que ha perdonat el prestador ha de ser comptabilitzada com a ingressos ordinaris. Per exemple, si un prestamista es queda en una casa per recuperar un deute de 150.000 dòlars i la ven per 125.000 dòlars, el prestatari encara deu 25.000 dòlars. Si el prestador perdona els 25.000 dòlars, el prestatari ha d’informar aquest import com a ingrés ordinari a efectes fiscals. Si el deute no recorre, el perdó del préstec no es tradueix en una cancel·lació imposable dels ingressos del deute, ja que els termes del préstec no confereixen al prestador cap dret a perseguir el propietari personalment en cas d’impagament.
Independentment de si es perdona un deute, el prestatari ha d’informar una pèrdua o guany en funció de la diferència entre l’import del préstec original i l’import realitzat en la venda de l’actiu. A l'exemple anterior, els 25.000 dòlars s'han de registrar com a pèrdues. Les pèrdues ocasionades per la venda d’actius deficients no són deduïbles d’impostos.
Com saber si un préstec és un préstec de recursos
La majoria dels préstecs es concedeixen amb un llenguatge de recurs inclòs en el document de préstec. El llenguatge especifica les accions de recurs que es poden realitzar juntament amb qualsevol limitació.
Generalment, si un préstec és recurs o no recurs depèn de l’estat d’origen del préstec. La majoria dels estats preveuen recórrer a préstecs hipotecaris, però d'alguna manera pot restringir-se. Per exemple, en alguns estats, el judici de deficiència no pot superar el valor raonable de mercat (FMV) de la propietat.
Penseu en un habitatge que té un saldo hipotecari de 250.000 dòlars i un valor de mercat just de 200.000 dòlars. Si el prestador ven l'habitatge a la subhasta per 150.000 dòlars, només pot recuperar 50.000 dòlars, la qual cosa és la diferència entre el FMV i l'import que es deu al préstec. En alguns estats, com Arizona, Califòrnia i Oregon, els prestadors tenen prohibició d'obtenir judicis de deficiència.
Comparació de comptes d'inversió Nom del proveïdor Descripció del anunciant × Les ofertes que apareixen a aquesta taula provenen de col·laboracions per les quals Investopedia rep una compensació.