Risc d’abandonament
El risc d'abandonament és el risc per a un prestamista hipotecari que un prestatari individual recolza un préstec durant el període comprès entre l'oferta formal d'un préstec i el tancament d'aquest.
BAIXAR EL Risc de Fallout
El risc d’abandonament es refereix al risc assumit per un prestamista hipotecari que un prestatari es retira d’un acord hipotecari durant el període anterior a la realització d’una operació de préstec. Les regulacions exigeixen que un prestador estengui una oferta específica fins a 60 dies fins a la data de tancament. Durant aquest període, l’originador de la hipoteca sol plantejar vendre el préstec a un agregador d’hipoteca que l’agruparà amb altres préstecs amb una garantia hipotecària (MBS). Si un prestatari recupera el préstec, el prestador perd l'oportunitat de beneficiar-se de la titulització del préstec.
El risc d'abandonament també es coneix com a abandonament del prestatari. És un dels dos components del risc del gasoducte, anomenat en referència al gasoducte a través del qual les hipoteques tancades viatgen normalment des de l'oferta original fins al tancament, i després a la titulització al mercat hipotecari secundari. El segon component del risc de canalització es coneix com a risc de preus. Això es planteja per la probabilitat que, durant el període previ al tancament, caiguin els tipus d’interès prevalents i el prestatari pugui rebre un préstec alternatiu amb un tipus d’interès més favorable. Aquest canvi pot amenaçar el preu que pot obtenir l’autor de la hipoteca pel préstec al mercat secundari.
Com es protegeixen els prestamistes contra el risc d'abandonament
El risc d’abandonament és un aspecte inevitable del procés de préstec a causa del requisit de 60 dies i la possibilitat de retirar-se del prestatari durant aquest període. Per protegir-se de les pèrdues, els prestadors poden crear una cobertura contra la fallida de la hipoteca. Una forma de fer-ho és estructurar la venda d’un préstec completat al mercat secundari amb millors esforços. En virtut d’aquest acord, l’adquirent de préstecs secundaris, sovint Fannie Mae o Freddie Mac, es compromet a renunciar a una taxa que d’altra manera es cobrarà quan l’originant no pugui lliurar una hipoteca específica. Això pot tenir un efecte descendent sobre el preu, però aquesta variació del preu és generalment inferior a la taxa.
Una segona cobertura contra el risc d'abandonament implica l'ús del mercat anunciat (TBA) de títols hipotecaris. En aquest mercat, els prestadors poden vendre préstecs que satisfan determinats criteris sense identificar els préstecs específics. Això permet al prestador substituir un préstec el prestatari del qual s’ha retirat per un préstec completat si cal.